Dijous 23 – Sprint

Corre! Més ràpid! Més! Tot està començat però res està acabat. Avui ha sigut el dia per acabar. La faixa ja estava feta d’ahir. Li hem afegit acetat per la finestra transparent i avui hem acabat la caixa en sí.

La secció gràfica ha estat treballant amb el manual i la banda transversal que posarem a la caixa.

La secció de pell ha acabat la motxilleta, que ha quedat molt bé, i ha arribat el moment fatídic d’incrustar la maquinària a la motxilla.

Després de suor, llàgrimes, i moltes articulacions desenganxades, ho hem aconseguit. Hem fixat l’estructura a la motxilla, i en provar el moviment, funciona!

Ara, tocava emplomar.

Un cop emplomada… Ja està. No?

No.

Falta el video, falta fer-li fotos, falta l’etiqueta per la caixa… Falta quedar-se fins les 3. Bé, es fa el que s’ha de fer. Un dia més hagués sigut molt d’agraïr, haguéssim anat molt més amples i haguéssim aconseguit un producte millor i l’haguéssim pogut recolzar-lo amb merch més ben acabat. Tot i haver començat amb un cert temps de handicap (vam fixar la idea pel projecte el dimarts), crec que hem fet una bona feina, i el producte final és satisfactori.

Aquí l’spot de demostració i el making of:

I aquí els PDF de les instruccions i de la banda impresa del packaging.

Dimecres 22 – Fent via

Ens falta temps. Hem estat buscant maneres de resoldre les ales, en condicions de materials i en com incorporar les ales amb la motxilleta.

I, mentre els ingeniers estan ingeniant, els gràfics estan graficant.

El logo ja és definitiu. Més minimalístic i elegant que les altres opcions. Estem contents del procés de naming, també. Feather i Leather (Feather Leather vol dir Ploma de Pell) són paraules molt semblants, i s’adhereixen perfectament al nostre producte.

El mecanisme definitiu, després de massa hores discutint amb ell, ja funciona correctament. L’hem fer amb varilles de fusta primetes, per reduïr pes, i les articulacions les hem fet amb borns elèctrics.

Amb les dues meitats de la motxilla ja completes, només falta unir-les, i és aquí on sorgeix una qüestió relevant: com unir el mecanisme amb la pell. És un problema, perquè el sistema és fràgil, i a la bossa encara s’hi ha de cosir un bon tros, així que necessitem una manera de no només poder posar les ales dins la motxilla, sinó que també el sistema hauria de quedar tapat mínimament per clares qüestions estètiques.

Després d’una bona estona estudiant com unir les dues feines, hem arribat a una solució satisfactòria: fer dos talls paral·lels a la pell que mantindran tapat el centre del mecanisme, mentre que deixaran les ales lliures. Desmuntant part de les ales, creiem que podrem encabir-les dins de la petita motxilla.

La part gràfica va fent via amb el manual d’instruccions / anunci, mentre que la secció de vídeos també ja té les mans a la massa, fent fotos, gravant els acompliments del grup, i ja editant un making of amb Adobe Premiere.

El cap de packaging ja té una bona part de la caixa feta. Hem decidit fer una caixa amb funda, que s’obrirà lliscant, i tindrà una finestra d’acetat a través de la qual es pugui veure el producte.

Reservarem demà per acabar de rematar el producte, i quan el tinguem, fer-li fotos i gravar, finalment, el vídeo de demostració.

Ja fa baixada, esperem.

Dimarts 21 – La Idea Reloaded

El collar ha sigut descartat; massa simple. La major pena ha sigut pel projecte de naming i de producció del logo, que ja estava pràcticament solventat.

La idea de les ales ha tornat, ondejant en el vent, per caure en les nostres inexpertes mans. Hem també trobat un ingeniós i relativament complex mecanisme per fer moure les ales, que ens ha portat tot el dia per acabar de buscar-hi una aplicació convenient.

Mentre el sector mecànic treballava amb el servo i el BLE, el sector pell ideava una bosseta de forma triangular, feia els patrons, triava la pell i la tallava.

Mentres la part física anava fent via, el sector gràfic feia via amb el logo, intentant trobar una tipografia i uns colors que s’adiguin amb el disseny.

El mecanisme és complicat. Hem acabat la jornada amb les peces de pell tallades i una maqueta funcional de cartró i filferro de les ales:

Demà haurem de començar a tenir alguna cosa definitiva, o morir en l’intent.

Ja veurem si tenim o morim.

Dilluns 20 – La idea

El primer dia de feina.

El primer dia de suor.

Trobar una idea que satisfaci un grup de tanta gent (a més dels professors) no és una tasca senzilla, així que hem dedicat tot el dia a fer brainstorms, mind maps i més coses en anglès que volen dir pluja d’idees.
S’ha de dir que la idea finalista no ha arribat fins que faltaven molts pocs minuts per acabar la jornada.

Entre les idees esbossades han aparegut motxilles amb ales, corbates giratòries, barrets amb conills, collarets voladors, carpetes sòniques, polseres arronsadores i d’altres enginys que han acabat sent descartats.

Entre brainstorms, esbossos i desesperacions variades, també hem estat provant el sistema elèctric. Per aquest costat tampoc hem tingut moments massa gloriosos, ja que la connexió bluetooth és, en el millor dels casos, fràgil. Inexistent en els pitjors. D’entre tots els telèfons mòvils del grup, només un és capaç de connectar amb l’aparell, i no sempre.

Finalment, un collaret floral (seguint amb una de les primeres idees que hem tingut, també basada en flors) ha sigut el projecte que més bé ha sigut acceptat pel grup, tant per la senzillesa del concepte com per la —suposem,— fàcil aplicació en cuir.

En fi, un dur dilluns que augura, segurament, una dura setmana.